Els Plans de Parentalitat recullen el contingut bàsic del conveni regulador quan els progenitors en procés de ruptura de parella tenen fills comuns. Té per objectiu, tan si és de mutu acord com si és contenciós, preveure com s'exercitaran les responsabilitats parentals i regular les tasques que poden afectar als fills.
Un Pla de Parentalitat (PP) és doncs un document amb base legal on es concreta la manera en què tots dos progenitors exerceixen les responsabilitats parentals i on queden recollits els compromisos que assumeixen respecte la guarda, cura i educació dels fills (art. 233-239)
Aquest document es regula en la pràctica i s'hi especifiquen aspectes concrets referents a temes com la salut, l'exercici de la religió, les activitats d'oci, el tipus de relació personal que s'establirà amb el progenitor amb qui no conviuen, amb d'altres familiars i la distribució de les vacances, dies festius o especials.
Sempre es regirà pel principi del millor interès del menor, vetllarà per aquest i donarà prioritat al benestar dels fills
Què hem de tenir en compte per a elaborar un PP que benefici al menor en temes de guarda i custodia?
Tot i que el PP és un element facilitador i actua com a garantia de la adaptació del menor a la nova situació i al seu correcte desenvolupament psicosocial cal tenir en compte certs factors que mantinguin estable al nen/menor.
Caldrà adaptar el document segons el moment evolutiu en què es troba el menor i les seves característiques personals:
- Dels 0 als 3 anys els menors no tenen suficient capacitat de comprensió de la situació ni domini dels paràmetres espaciotemporals per entendre i tolerar llargs períodes de temps sense rebre contacte amb un dels seus progenitors. Per aquest motiu és recomanable, dintre el possible, contactes freqüents amb el progenitor no guardador principal i períodes no gaire llargs en el cas de guardes compartides.
- Durant la primera (dels 3 als 5 anys aprox.) infància s'adquireixen els paràmetres espaciotemporals, per tant, això permet plantejar períodes més amplis en la modalitat de la guarda, sempre hi quan en resulti beneficiós.
- En la segona infància (dels 6 als 11 anys aprox.) ja es toleren períodes més llargs sense contacte amb l'altre progenitor, es recomana però que en situacions normalitzades i sempre i quant es valori que resulta beneficiós, s'inclogui almenys algun tipus de contacte durant la setmana quan el sistema no és de guarda compartida.
- Amb menors adolescents es recomana tenir en compte la seva situació personal, els seus arguments i opinions a l'hora d'establir la relació amb cadascun dels seus progenitors. Cada vegada són més autònoms en l'organització del seu dia a dia, per tant, la seva vida social i rutines personals comencen a prendre una importància que cal respectar.
En tot cas podem trobar-nos amb plans de parentalitat redactats conjuntament amb l'acord d'ambdós progenitors o de manera individual i contenciosa. Aquests poden redactar-se amb la col·laboració de psicòlegs per tal de garantir el principi de beneficència del menor i el seu correcte desenvolupament psicoemocional.
(Sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a data 7 de abril de 2014).