Som éssers socials per naturalesa, tenim les nostres rutines i ara ens trobem enmig d’un procés de dol, un dol sobre el què és el nostre dia a dia, les nostres costums diàries... Aquest aïllament en el qual ens trobem, tot i ser totalment necessari, tindrà sens dubte efectes psicològics importants si no prenem mesures.
Durant els primers dies de confinament passem per un procés d’adaptacióimposat, la crisis irromp de sobte i es correspon a la primera fase del dol, la negació, aquesta etapa comporta sensacions diferents per a moltes persones. Algunes no creuen que n’hi hagi per tant, d’altres es neguen a acceptar les noves normes, és un període molt curt però que es pot viure de manera intensa fins que som conscients de la realitat que ens empara. Llavors, un cop acceptada la nova realitat ens endinsem a la fase de la ira, ens enfadem per veure’ns immersos en aquesta situació. Aquesta etapa és complicada quan només es comparteix amb el nucli familiar, això vol dir que no resultarà fàcil compartir tota l’allau de sensacions i sentiments amb la família, fills, parella, germans... i és que realment no estem preparats per a passar les 24 hores del dia amb les mateixes persones, i molt menys quan és per imposició. Cada membre de casa viurà la situació a la seva manera i ho gestionarà com bonament pugui, això pot comportà discussions i mal entesos entre ells. Cal seguir els consells dels professionals, durant la primera setmana de confinament hi ha una sensació d’incertesa, però el veritable perill per a la gestió emocional apareix a partir dels primers 10 dies. Cal estar alerta i cuidar la salut mental per no entrar a l’etapa de depressió i veure’ns atrapats en ella, cal fer el salt a l’acceptació en el menor temps possible.
Hi ha, sens dubte, una pèrdua de la identitat personal
A possibles conseqüències psicològiques provocades per l’aïllament, cal destacar aquesta pèrdua de la identitat. La frustració en molts casos és inevitable, volem sortir de casa i seguir amb les nostres vides, volem seguir exercint el nostre paper social, ... no són vacances i per tant és una situació imposada, amb el qual resulta més difícil de digerir.
La incertesa provoca a moltes persones crisis d’angoixa i malestar generalitzat, és completament normal sentir aquestes sensacions, donem-los ‘hi espai. Vivim diferents escenaris protagonitzats per la por, tenim por al contagi, por a l’estat d’alerta i por amb les conseqüències que tot això generarà sobre l’economia.
Davant la por, a diferència d’altres emocions, cal evitar parlar excessivament d’ella. És cert que parlar del què sentim en ocasions ens pot beneficiar, però no passa el mateix davant la por, la por mal expressada, sense un objectiu de resolució clar pot ser catastròfica a nivell mental. Això vol dir que cal evitar, en mesura del possible, diàlegs extensos sobre ella, no ens aportarà res positiu, tan sols l’estarem alimentant i inevitablement engrandint fins el punt d’entrar en saturació psicològica.
Què en treure’m de bo i què podem fer per evitar conflictes interns i psicològics?
El primer pas és acceptar la situació que ens envolta, no hi tenim control, per tant tampoc hi podem intervenir, tan sols tenim la responsabilitat de la nostre pròpia gestió.
- És molt important seguir una rutina i tenir un horari. No podem estar en pijama tot el dia, cal seguir els mateixos hàbits que teníem fins ara, dutxar-nos, vestir-nos i maquillar-nos si cal. Practicar esport a casa, tants dies d’aïllament sense activitat física pot comportar problemes greus més endavant. És molt important per als que tenen nens a casa marcar-los mínim mitja hora al dia d’esport, poden fer circuits o inventar olimpíades familiars si cal, però sobretot, potenciar l’activitat física.
- Cal també seguir un pla alimentari òptim, no podem estar fen pastissets tot el dia i estar postrats al sofà, quan tot això passi, perquè passarà, seguirem tenint una vida, potser modificada, però no ens podem abandonar ara.
- Ara és el moment per fer tot allò que sempre ens queixem de no tenir temps, bé, ara tenim temps, no hi ha excuses. Cal marcar objectius petits diaris i assolir-los. Podem dedicar temps a la lectura, fer passatemps mentals com Sudokus per seguir entrenant la ment, realment hi ha mil activitats que es poden fer a casa.
- No estiguem tot el dia pendents de les noticies, amb un parell de vegades al dia, tres a molt estirar, és suficient.
- És important per aquelles persones que estàn passant el confinament a soles que es sociabilitzin, que no s'aïllint. Per sort tenim molts recursos a mà, videotrucades, reds socials, missatgeria... és important que ens comuniquem diariament amb el món exterior per combatre el sentiment de soledat que pot aparèixer.
I el més important de tot, és temps de reflexió, la vida ens acaba de donar un impuls en fer una mica d’introspecció. El Món s’està prenent un respir, ho veiem a diari, la contaminació està remetent, les aigües es netegen, els arbres tenen més oxigen... com ell reflexionem una mica, valorem allò que s’havia tornat “normal”.
Tot passa, i això també passarà, cuidem-nos.
Raquel Puig
Psicòloga Col. 25343
www.raquelpuig.es