Buscar
  • Raquel

Sortir del pou (Català)

Actualizado: 17 de ene de 2019


Ens endinsem en el pou de la desesperació quan l’ànim i la paciència s’esgoten, quan ens quedem sense alè per seguir respirant, quan sentim que la foscor s’apodera de cada fibra del nostre cos produint terror i immobilitzant-nos cada vegada que intentem sortir-ne. Arribem en aquest punt quan sorgeixen conflictes en les relacions humanes, quan hi ha problemes econòmics o quan es viu una situació limitant, independentment de la raó l’objectiu sempre és el mateix: l’esgotament de les nostres forces i el deteriorament mental i físic.

Som humans i per tant ens afecten les condicions del nostre entorn, però això no significa que aquestes condicions, tot i que a vegades altament estressants ens endinsin en una penúria constant. Lamentablement davant d'aquest escenari només tenim dos opcions possibles; jugar el paper de víctimes i resignar-nos a la “crueltat” de la vida, o ser els protagonistes de la pel·lícula i convertir-nos en els nostres propis herois capaços de vèncer tots els obstacles.


Per més voltes que hi donem només podem contemplar aquestes dues opcions quan les circumstancies de la vida semblen ser devastadores o les situacions que ens toquen viure semblen acabar amb el nostre món intern, per tant, és únicament responsabilitat nostre aferrar-nos a la una o a l’altre, això vol dir que cadascú escull com processar els seus propis conflictes, o projectem llàstima o projectem valentia i resiliència, arribats a aquest punt no tenim més camins per escollir.


Això em fa recordar la història del ruc que cau al pou:


Hi havia una vegada un pagès que tenia un ruc molt vell. Un dia, mentre l’ase estava caminant per un prat, va trepitjar unes taules de fusta que estaven al terra, es varen trencar i el ruc va caure al fons d’un pou abandonat.

Atrapat en el fons d’aquell pou el ruc va començar a bramar molt alt. Per casualitat el pagès va escoltar els brams i es va dirigir al prat per veure què passava. Va pensar molt quan es va trobar amb l’ase dins el pou.


El ruc era excessivament vell i ja no podia realitzar cap tasca de la granja. El pagès va decidir que enterraria a l’ase al fons del pou, ja que no valia la pena treure’l d’allà si no podia ser-li útil. Un cop presa la decisió, es va dirigir als seus veïns per demanar-los que s’apropessin al prat amb les seves pales.

Quan varen començar a tirar terra sobre el ruc, aquest es va començar a inquietar cada vegada més. No solament estava atrapat sinó que, a més a més, l’estaven enterrant dins el mateix forat que l’havia empresonat.


El ruc, en un primer moment, trist i desolat es va rendir, es va estirar esperant amb resignació el seu final. Però mentre tremolava a causa dels seus propis plors, s’espolsava, i la terra que li queia al cim del seu llom s’aposentava sota les seves cames.

Llavors, el ruc es va aixecar, va agitar els seus peus i quan els va tornar a posar sobre el terra, aquests estaven una mica més alts que abans.


A partir d’aquest moment el ruc s’espolsava la terra i feia un pas més amunt. Per sorpresa de tots, abans que el dia hagués arribat al seu fi, el ruc va trepitjar la última palada de terra, va arribar a la boca del pou i va sortir del forat en el que havia caigut.“



Aquesta història deixa clar que el ruc va saber convertir-se en el protagonista de la pel·lícula, va comprendre que cridar i bramar no li resultaria útil, per tant, va aconseguir calmar les seves emocions i utilitzar el què d’un principi semblava ser el problema en una oportunitat meravellosa per sobreviure i seguir endavant.


Enfoca’t en els següents passos per tal de sortir victoriós del pou de la desesperació.


1. PERDONA. El primer pas sempre és alliberar-te de les culpes i dels remordiments, indiferentment que siguin propis o cap a alguna altre persona. Condemnar-se no té cap sentit, els fets són part del passat i per més que es desitgi no es podran canviar. Si has caigut en un pou per una mala decisió o per culpa d’algú altre, perquè et cal victimitzar-te o torturar-te? Et correspon només espolsar-te la terra, aprendre de l’error i continuar


2. CREU EN... La vida gairebé mai et donarà una càrrega més pesada de la que tu puguis suportar, per més extrema que sembli la situació si la tens davant és perquè tens la capacitat de superar-la. Cap prova és eterna i desprès de la turmenta sempre ve la calma. D’això se’n diu tenir fe, cada persona pot tenir una fe diferent, però aquesta és la que encara que a simple vista no es vegi solució ens fa confiar en què al final tot es resoldrà. I ara, Creu en tú! La majoria de vegades nosaltres mateixos ens sabotegem per tal d’endinsar-nos més en les penúries, hem estat creats per sortir victoriosos de qualsevol situació, portem molts anys de la nostre vida superant reptes i dificultats, perquè aquest té que ser insuperable? Només et cal confiar en tu mateix i acceptar la teva capacitat de superació.


3. CONVENCER. Abraham Lincoln deia: “qualsevol problema, és una oportunitat disfressada”, es només qüestió d’actitud deixar de bramar i de preocupar-se, a canvi d’ocupar-te del moment i...


4. ENFOCAR-SE. Resulta fàcil conduir els pensaments cap al problema o la circumstancia negativa i mirar al teu voltant hi veure-ho tot fosc, però això no vol dir que no hi hagi llum, ni molt menys que resulti el més convenient per a tu. És possible que a conseqüència del cop rebut quedis immòbil i desconcertat, però l’error és quedar-te parat. S’ha de buscar un nou enfocament, una perspectiva diferent per tal d’experimentar la vivència d’una altre forma possible. Hi ha una frase de Stephen Covey que diu: “Veiem el món, no com és, sinó com som nosaltres o com se’ns ha condicionat per què el veiem” En aquest cas condiciona’t a tu mateix per tal que la teva ment pugui trobar la sortida.


5. DECRETA. Les paraules tenen gran influència i poder en la nostra vida, una sola paraula mal dita o mal utilitzada pot arribar a espatllar tot el dia, o en el cas contrari a crear alguna cosa extraordinària, per tant, en aquest ordre elimina paraules negatives o pessimistes, decreta victòria dins la teva vida a través de frases motivadores, les llistes poden ser infinites.


6. Finalment ACTUA. Aquest és el moment d’espolsar-se la terra i utilitzar-la com un graó per sortir del pou, per sortir d’aquest punt on la ment està condicionada i direccionar-la cap una nova i millor perspectiva. De res serveix, perdonar, creure, convèncer, enfocar-se i decretar si no es passa a l’acció. Aquesta és la última prova a superar per vèncer la desesperació.


Tot és qüestió de pràctica!

Raquel Puig 

Psicóloga col. núm 25343

Íntimas Emociones y Fitness Coach 

​​

Máster Terapia Breve Estratégica . 

Especialista en psicologia infantil y juvenil. 

Minor en Criminologia y Victimología

Intervenciones en violencia de genero y conflictos familiares. Entrenadora Personal FEEPYF

Idiomas: Català, Español

Plaça Ajuntament, nº5, Ripoll (Girona)

677.786.606 

C/ dels Vilabella, 5-7, 08500 Vic, Barcelona

rp.raquelpuig@gmail.com

unnamed.gif

© 2016-2020 by RaquelPuig